La imatge central és un iceberg en procés de desgel. Vaig triar l'iceberg com a símbol directe del canvi climàtic perquè la seva desaparició fa que un fenomen que de vegades pot semblar llunyà o abstracte esdevingui immediatament visible. El desglaç està connectat a l'augment de les temperatures globals, a l'elevació del nivell del mar i a canvis profunds en els ecosistemes polars i marins. A la pintura, l'iceberg es converteix tant en un paisatge com en una advertència: una cosa monumental i aparentment permanent que, en realitat, és fràgil i vulnerable a una transformació ràpida.

Formalment, l'obra es construeix al voltant del contrast entre la presència figurativa del tros de gel i un fons altament expressiu i colorit. L'aquarel·la em permet treballar amb la transparència, la lluminositat i la sensació de gel i aigua, mentre que l'acrílic i la tècnica de rascat creen una superfície més energètica i agitada al seu voltant. Els molts colors són intencionadament atractius, però també generen tensió. Volia que la bellesa i el caos coexistissin, perquè la crisi mediambiental pot produir imatges d'una bellesa visual extraordinària mentre representa processos profundament destructius.

Aquesta contradicció és central en l'obra. L'espectador pot sentir-se atret en un primer moment pel color, el moviment i la brillantor de la composició, però el tema va canviant gradualment el significat d'aquella bellesa. El que sembla lluminós i gairebé festiu és, en realitat, una imatge de desaparició. Les marques abstractes que envolten el iceberg es poden llegir com a calor, moviment, inestabilitat, aigua i un entorn natural alterat. En lloc d'il·lustrar literalment dades científiques, l'obra tradueix l'escala emocional de la crisi climàtica a un llenguatge visual.

En "Crits per un planeta ferit", l'iceberg funciona com un crit visual sobre les conseqüències del canvi climàtic i sobre la rapidesa amb què poden canviar els paisatges i els ecosistemes que imaginem com a estables. L'obra demana a l'espectador que miri més enllà de la bellesa inicial de la imatge i consideri el que s'està perdent. El tros de gel no és només un bloc de gel aïllat; esdevé un símbol d'un planeta ferit i de la fragilitat dels sistemes naturals quan se'n altera l'equilibri del qual depenen.